ADÉU AMOR… , M’ACOMIADO DE LA TEVA ÀNIMA…


  "El nostre cos continua viu, però, més tard o més d’hora, l’ànima sempre rep un cop mortal. És un crim perfecte: no sabem qui ha assassinat la nostra alegria ni els motius que l’han provocat ni tampoc on són els culpables.
  I aquests culpables, que no diuen el seu nom, deuen ser conscients dels seus actes? Em penso que no, perquè ells també són vícyimes de la realitat que han creat, tot i ser depressius, arrogants, impotents i poderosos.
  No comprenen ni comprendrien mai el món de l’Athena. Encara sort que ho dic d’aquesta manera: el món de l’Athena. Al final, començo a acceptar que jo hi estava de pas, com un favor, com aquell que està en un palau preciós i menja un àpat exquisit, conscient que allò és només una festa, que el palau no és seu, que no han comprat l’àpat amb els seus diners i que, en un moment donat, els llums s’apaguen, els amos se’n van a dormir, el servei torna als seus dormitoris, la porta es tanca, i ell torna a ser al carrer, esperant un taxi o autobús, de tornada a la mediocritat del seu dia a dia.
  Me n’hi torno. Més ben dit: una part de mi torna cap aquest món on només té sentit allò que veiem, toquem i podem explicar. Vull tornar a veure multes per excés de velocitat, la gent discutint als caixers del banc, les protestes eternes pel temps, les pel·lícules de terror i les curses de Fórmula 1. Aquest és l’univers amb què hauré de conviure durant la resta dels meus dies: em casaré, tindré fills, i el passat serà un record llunyà que al final farà que em pregunti durant el dia: Com vaig poder ésser tan cec? Com vaig ser tan ingenu?
  Però també sé que, durant la nit, una altra part de mi vagarà per l’espai, en contacte amb coses que no són tan reals com el paquet de tabac o el got de ginebra que tinc al davant. La meva ànima ballarà amb l’ànima d’Athena, jo estaré amb ella mentre dormi, em despertaré tot suat, aniré a la cuina a beure un got d’aigua i comprendré que per combatre els fantasmes cal fer servir coses que no formen part de la realitat. Aleshores, seguint els consells de l’àvia, posaré unes tisores a la tauleta de nit i, d’aquesta manera, tallaré la continuació del somni.
  L’endemà, miraré les tisores amb una punta de penediment.
  Però necessito tornar-me a adaptar a aquest món o pararé boig"

Paulo Coelho, La bruixa de Portobello.