Avui, com els dies que tinc el cor trist. em dic mil vegades aquest vers de Joan Maragall. Us recomano que us l’aprengueu de memòria. És el millor tonificant. Millor que un Red Bull o qualsevol altre estimulant… Si ocupem la ment amb coses positives no li deixarem espai per les negatives. Tan de bo us faci tan bé com a mi.
 
Excelsior
Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord,
no et deixis dur a la tranquil.la
aigua mansa de cap port.

Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platges roïns,
dóna el front en el gran aire,
sempre, sempre mar endins.

Sempre amb les veles suspeses,
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.

Fuig-ne de la terra immoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.

Fora terres, fora platja,
oblida’t de ton regrés:
no s’acaba el teu viatge,
no s’acabarà mai més.