Qui és que escolta
per sobre de muntanyes i turons,
damunt les serralades i als balcons
els planys dels vells, des de les runes…?
Qui és que ve amb el vent
a nord o a sud,
que et pensa i t’allibera de l’absurd
quan t’ofeguen el dubte i el deliri,
t’abraça com un pare i et fa lliri?
Qui és aquest estrany tan conegut,
que et crida pel teu nom quan tot són ombres
i encén cuques de llum quan vas perdut?