Espera’m per tancar el somni,

no fugis amb els records.

La porta restarà oberta

al jardí de les mil flors.

Vindré com sempre venia,

descalça i sense temors.

No temis la melangia

No és nostra, no de llavors.

Beurem aigua al riu dels àngels

i als follets direm adéu.

I un cop fora, els dos alhora,

donarem gràcies a Déu.