Avui tinc moltes ganes de fer una reflexió en veu alta. Aniré resseguint, a partir d’una notícia de diari, el que m’ha anat passant pel cap.

  Us he de dir  -i que ningú no s’escandalitzi- que veient aquesta foto,

  

 

el primer que he pensat ha estat: Uns altres que es despullen.

  No tenia ganes de llegir la notícia ja que, últimament, és molt freqüent trobar notícies de manifestants nus però les primeres dues ratlles m’han fet continuar llegint. Cito textualment: “Per fer un abric de pell cal matar 120 xinxilles. Massa sang. Ofegar-les, trencar els seus colls i l’electrocució anal o genital són els mètodes de les matances. Aquesta crueltat va ser denunciada ahir per un centenar de manifestants, convocats per l’Associació Anima Naturalis, que es van despullar, cobrir de pintura vermella i estirar a les escales de la plaça Catalunya”.

  Ha estat en aquest moment que m’han vingut ganes de llegir tot l’article. I, a mida que avançava, anava canviant d’opinió.

  Ara entenc plenament la denúncia i, no només l’entenc sinó que, a més, m’hi afegeixo. Potser jo no tinc les pilotes suficients –i mai millor dit- de fer el que han fet ells però és gràcies a aquesta gent que el món encara funciona, malament però funciona. Els fets cruels i primitius s’han de denunciar i, si no ens fan cas, fer alguna cosa per a sortir a la portada de tots els diaris i que la gent que ha perdut l’esperança en l’home la recuperi, que sàpiga tothom que encara hi ha gent que denuncia i creu en un món millor. I entre aquesta gent que es va tirar nua a terra i es van pintar amb tinta vermella i es van embrutar per una causa més que justa hi havia ni més ni menys que una advocada. No una estudiant de dret de primer curs (que espero que també n’hi hagués alguna perquè són el nostre futur) sinó una advocada que està exercint com a tal. I va tenir les pilotes de despullar-se davant les càmeres de televisió. Era l’Eva Díaz –a la que no tinc el plaer de conèixer tot i que m’agradaria -. Una advocada, màster en Derecho del trabajo y práctica jurídica i també membre de la Comissió de drets dels animals del Col·legi d’advocats de Barcelona.  Cito els seus mots: “ si presumim de viure en una societat civilitzada, hem de respectar també els animals. I usar pells és una gran falta de respecte”.

  Olé, olé i olé per l’advocada! Tan de bo els qui creuen en un món millor comencin a tenir veu en aquest món on tot se silencia i només preocupa l’aparença.

  Us confesso que mai no he estat en cap protectora d’animals, tot i que m’agraden molt, i que mai no m’han agradat les manifestacions d’aquest tipus, però, avui, després de llegir el diari m’ha picat la curiositat saber qui era aquesta  gent que havia organitzat tota aquesta moguda i m’estic pensant si torno a l’activisme actiu (aquesta vegada pels animals).

 

Si en voleu saber més…(com jo que també ho he procurat)

http://www.animanaturalis.org/modules.php?goto=Nvst18_5359