Deixa volar els somnis…
 
Avui et proposo un repte… deixa volar els somnis fins el país dels unicorns i allà, recorda el millor moment de la teva vida, amb aquells qui més estimes, pugeu al llom d’ells i aneu, cavalcant fins al regne dels qui són feliços per sempre més. Tanca els ulls. Acaricia el moment. Deixa’t endur per la fantasia i, segur, la infantesa serà altra vegada una mica més a prop. Petons.
 
 
 
 

Deja volar los sueños …

Hoy te propongo un reto … deja volar los sueños hasta el país de los unicornios y allí, recuerda el mejor momento de tu vida, con aquéllos que más amas, subís al lomo de ellos y vais, cabalgando hasta el reino de los que son felices para siempre. Cierra los ojos. Acaricia el momento. Déjate llevar por la fantasía y, seguro, la niñez será otra vez un poco más cerca. Besos.

 
Si vols, seré presonera del teu cor.
Deixaré que m’engabiïs
en el teu món de foscor.
Si el que vols és que marxi,
que m’acomiadi sense plors
silentment m’esvaire, allà on,
ni el vent, et pugui dur records.
I si no saps què  fer,
si no saps ben bé què vols,
amic, abraça’m,
no estarem sols.
I aprendrem a volar,
i a estimar-nos sens temor,
serem com fulles d’un arbre màgic
que no envelleixen ni a la tardor.
I quan trobem el paradís,
tu el teu, i jo el meu,
ens escriurem cartes sobre pètals de rosa blanca
amb la nostra sang més pura
plena d’esperança.
 
Montse