Tan de bo tothom que està impedit hi pogués accedir. Tan de bo tothom que té alguna mancança física o psíquica, tothom que se sent impedit, tothom que sent que sempre hi ha una mà que els empeny contra terra pogués accedir a sentir-se lliure com els ocells, com les gavines, com els núvols…
  Deu ésser tan bonica la sensació de llibertat. Després d’anys i anys de presó domiciliària, ara, poder volar. Enhorabona!!
 
 
  A una petitona amb les cametes malaltes…
 
    Jugues amb els ulls
    que corren rere les mosques.
    I empaites els ocells amb les mans
    mentre les teves cames dormen.
    Somnia…, que la llibertat és a l’ànima!