Quan la ment és plena de neguit les paraules no brollen espontànies sinó que cal fer l’esforç de fer-les néixer i endreçar-les per difícil que sembli. És imprescindible no defallir en l’intent i tornar a començar si fa falta. Sense excuses ni pressa, cercar el mot precís amb els ulls clucs i el silenci als altaveus,
  Aleshores cal esperar el miracle de l’infantament. No tenir pressa i deixar que tot flueixi seguint el curs natural de la vida i la naixença. I si es produeix, si aconseguim dir el mot exacte sense haver traït la intenció primera, ésser agraïts amb les muses i pregar a consciència perquè no sigui la darrera vegada,